Aprenestadistica. Home
Aprenestadistica. Secund´┐Żria




Usuari/usuària

Inici Activitats Serveis Activitats Demografia Activitats societat Activitats Economia Activitats Medi Ambient Glossari

Algunes preguntes sobre l'estadística

La població estrangera representa el 15% de la població resident a Catalunya l'any 2008. La temperatura mitjana del mes d'agost de Catalunya l'any 2008 ha sigut de 29,9º. 8 de cada 10 llars catalanes reciclen vidre, paper i plàstic l'any 2008.

Aquests tres enunciats són fruit de l'aplicació de l'estadística. És a dir, expressen de forma sintètica i mitjançant valors numèrics determinats fenòmens i fets de la realitat: la població estrangera, la temperatura mitjana i les llars que reciclen, per exemple.

Per arribar a aquest nivell de coneixement cal aplicar mètodes i fórmules que tradueixin en xifres concretes conjunts de dades sovint complexos, i que permetin extreure conclusions sobre l'objecte de l'estudi.

Així, per determinar el percentatge de població estrangera que resideix a Catalunya, per exemple, ha calgut utilitzar les dades que provenen del Padró continu.

Per saber la temperatura mitjana del mes d’agost, s’han recollit les dades de tots els observatoris de Catalunya i s’han fet alguns càlculs (la mitjana).

O per saber quantes llars reciclen, ha calgut primer preguntar a les llars si reciclaven o no; posteriorment, una vegada recollides totes les respostes i analitzades, s’ha calculat quantes han estat afirmatives sobre el total de respostes. La precisió del resultat final millora a mesura que el nombre de dades recopilades s'incrementa.

Al darrere d'aquests procediments hi ha l'estadística, que té el seu fonament científic en les matemàtiques aplicades, la teoria de les probabilitats i la inferència .

L'estadística, doncs, recopila, analitza, interpreta i representa dades relatives a fenòmens de la realitat.


Quan s'aplica l'estadística?

L'estadística és una ciència que treballa amb dades numèriques. Per tant, es pot aplicar en qualsevol disciplina del coneixement per explicar esdeveniments. És a dir, s'utilitza quan cal tenir dades que ens puguin ajudar a extreure conclusions respecte al fenomen objecte d’estudi.

Per això, s'aplica tant en les ciències físiques i experimentals com en les socials i humanístiques: medicina, economia, biologia, física, sociologia, política, medi ambient, demografia, negocis, esport...

Només cal que ens formulem una pregunta i provem de respondre-la recollint tota aquella informació que ens pugui ser d'utilitat:

  1. Quin és el percentatge de dones a Catalunya?

  2. Quantes famílies catalanes disposen d'un ordinador a casa seva?

  3. Quant de temps dediquen homes i dones a les tasques de la llar?

  4. Quina proporció dels ciutadans separa de forma selectiva les deixalles?

  5. Com han augmentat els preus dels productes de consum en els darrers mesos?

  6. Com es repartiran els partits polítics els escons del Parlament en les properes eleccions estatals?

  7. Qui treballa més en el sector serveis, els homes o les dones?

  8. Quin és el nom més comú entre els nens i les nenes catalanes?

  9. ...

És a dir, qualsevol fenomen pot ser expressat per mitjà de dades i, per tant, analitzat utilitzant la ciència estadística. L'estadística ajuda a respondre preguntes.

 

D'on provenen les dades que fa servir l'estadística?

Les dades numèriques que utilitza l'estadística provenen de dues fonts principals:

  1. els registres administratius que tenen els diferents nivells de l'Administració –municipal, comarcal, provincial, autonòmic o estatal–, i on consten dades diverses sobre els ciutadans (el padró, per exemple) o les empreses.
  1. les operacions estadístiques (censos i enquestes) que es realitzen per conèixer l'opinió, els hàbits o les característiques de la població o de les empreses. En els censos s’estudien totes les unitats, és a dir, la població total i en les enquestes es recull només un nombre concret de dades que siguin representatives del conjunt de la població analitzada: la mostra.


Els estudis estadístics poden consistir també en la realització de projeccions o estimacions. A partir de les dades demogràfiques més recents (cens de població, moviment natural i moviment migratori), i d'acord amb diferents hipòtesis de caràcter demogràfic (augmentarà la immigració, per exemple), les projeccions de població tenen com a objectiu descriure la possible evolució futura de la població.

En cada cas, abans d'iniciar l'estudi es determina quin ha de ser aquest nombre perquè el resultat sigui fiable. Les matemàtiques i la teoria de probabilitats demostren que no cal recollir totes les dades possibles per obtenir resultats molt ajustats a la realitat, cosa que facilita la feina dels enquestadors i dels estadístics. En aquest tipus d'estudis, però, sempre es dóna el resultat amb un marge d'error.

De totes les estadístiques que es fan, hi ha una branca realitzada per l’Administració anomenada estadística oficial que proporciona informació geogràfica, econòmica, demogràfica i social. Està regulada per una llei que és aprovada pel Parlament de Catalunya. L’estadística oficial és de resposta obligada per part dels ciutadans i les empreses, i els organismes responsables de elaborar-la han de respectar el secret estadístic sobre les informacions recollides per elaborar aquestes estadístiques.

 

Com s'expressen les dades estadítiques?

Mitjançant xifres, indicadors, taules i gràfics.

Aquests valors numèrics estan expressats habitualment en forma de nombres absoluts, de percentatges o de mitjanes, i es poden representar per mitjà de taules, gràfics de barres, gràfics de línies, gràfics de sectors... En funció de la variable objecte d’estudi, podem utilitzar un tipus de gràfic o un altre.

Gràfic de sectors i gràfic de barres

Quan disposem d’observacions durant diversos anys, podem representar tendències; és a dir, veure com evoluciona en el temps un determinat fenomen: com varien els preus, com canvia l'esperança de vida d'un país, quins guanys té una empresa...

És molt habitual que els mitjans de comunicació facin servir dades estadístiques en les notícies, quan parlen de política, d'economia, d’esport, del temps que farà, dels hàbits de consum... Les televisions, per exemple, el dia de les eleccions, abans de conèixer els vots definitius, presenten enquestes d'opinió amb previsions dels resultats finals, i mostren en pantalla gràfics amb el repartiment dels escons del Parlament i dels vots per municipis, el percentatge de vots per partit...

 

Com es realitza una estadística?

A l'hora de plantejar la realització d'un treball estadístic s’han de tenir en compte algunes qüestions prèvies que són fonamentals perquè els resultats siguin significatius; és a dir, perquè reflecteixin al més fidelment possible el fenomen al qual fan referència.

En primer lloc, i després de plantejar-nos la pregunta per a la qual volem obtenir resposta, cal triar correctament  la mostra. Aquesta és, probablement, una de les etapes més importants, ja que si cometem algun error inicial afectarà tota l'estadística, probablement de forma negativa.

Després d'aquesta primera fase, s'han de recollir de forma sistemàtica totes les dades, i introduir-les en fulls de càlcul o bases de dades per tenir-les ben organitzades. Els programes informàtics faciliten molt la feina a l'hora de crear i manipular els arxius de dades.

Posteriorment, quan ja tenim tota la informació necessària cal començar a tractar matemàticament les xifres d'acord amb el procediment que hem previst a l'inici i en funció de la pregunta a la que volem respondre. Obtindrem percentatges, mitjanes i mesures de dispersió (variància, desviació estàndard, etc.), indicadors que ens aniran aproximant al resultat final.

Per acabar, només caldrà analitzar amb rigor les dades obtingudes que ens ajudaran a interpretar els resultats obtinguts. El dubte inicial s'haurà transformat en respostes documentades. Podem arrodonir l'estudi amb la representació gràfica de la informació que representarà visualment allò que hem esbrinat.

L'estudi estadístic, pas a pas (versió html)

l'estadística és al nostre abast

I tant! L'estadística no és una ciència hermètica a l'abast d'unes poques persones. Nosaltres mateixos ens podem plantejar la realització d’estudis molt senzills per posar en pràctica els mètodes estadístics:

  1. Quantes vegades surt cada número del dau si el llancem 100 vegades? I si el llancem 1.000?

  2. Quants nens i joves de la meva escola tenen els cabells rossos? I els cabells foscos?

  3. Quants dies ha plogut durant el curs escolar?

L'estadística és a l'abast de tothom. Només cal saber com aplicar el mètode i no tenir por de les matemàtiques.